La matança del porc

Un dia d’estiu la meva tieta em va dir: anem a dalt a la granja que maten el porc. I hi vàrem anar.

Hi havia un porc lligat a dalr a les bigues amb unes sogues als peus, i un home que li aguantava la cua i l’altre que el mataba clavant-li el ganivet al coll. El gos buixint i alló no es podia fer més interessant, jo estaba més pendent del que li feien al porc del que em deinn.

A l’hora de matar-lo a mi com que era petit no hem van deixar mirar, pero quant el van matar cridava molt i es sentia com el gos cada vegada més exitat buixia i buixia.

Al final de la carn es van fer llangonisses i de les potes en varen fer pernils, llangonisses blanques, llangonisses negres i més coses. Jo no en vaig menjar i no magués agradat gens menjar carn de un porc que jo mateix veia com el mataven.

Mai més no n’he tornat a veure cap més de matança del poc perquè ja no les fem a casa perquè ja no tenim porc, perquè abans que els teniem a dalt a la granja ja la feiem la matança del porc. Perquè de ganes de veure la matanza del porc no men falta pas, al contrari me'n sobra de ganes. I si puc a la meva vida m'agradaria per lo menys tornar a veure-ho una vegada més.

Perquè la vegada que ho vam fer va ser de nit i encara al ser de nit encara ho va fer més emocionant i divertit.